El vol de les oques
Avui dia tothom accepta que el treballar en equip és fonamental perquè les Empreses puguin assolir els seus objectius, ser competitives i assegurar la seva existència. La història de la humanitat està plena d’exemples que avalen la importància del treball en equip per assolir fites col·lectives.
M’agradaria, però, aclarir que el treballar en equip no és una propietat de l’ésser humà. La naturalesa demostra que hi ha espècies animals que basen la seva supervivència en aquesta col·laboració. La seva vida com a espècie radica en treballar plegats més que individualment.
En moments d’inestabilitat econòmica i social com la que vivim, s’imposa ara més que mai la necessitat d’intensificar la nostra capacitat de treball en equip. Aquesta ens permetrà afrontar nous reptes amb més garanties. No sabem encara els perills a que ens enfrontem, però tindrem més possibilitats de sortir-nos-en si ens mantenim junts i practiquem el TREBALL EN EQUIP…
Hi ha una espècie animal que basa tota la seva supervivència en el treball en equip: LES OQUES.
La propera tardor quan vegis les oques dirigint cap al sud per a l’ hivern, fixa’t que volen formant una “V”. És ben interessant que sàpigues el que la ciència ha descobert sobre per que algunes aus volen d’aquesta manera. S’ha comprovat que, quan cada ocell bat les ales, produeix un moviment en l’aire que ajuda a l’ocell que va darrere d’ ell. Volant en “V” augmenta almenys un 71% el seu poder, més enllà del que aconseguiria cada ocell sí volés sol. Està demostrat que les persones que s’uneixen i comparteixen una direcció comuna amb sentit de comunitat, arriben més ràpid i més fàcil a on desitgen: Es recolzen i s’enforteixen mútuament.
Si una oca es surt de la formació, immediatament sent la resistència de l’aire, veu la dificultat de fer-ho sola i ràpidament torna a la formació per beneficiar-se del poder dels companys que van endavant i ajudar els que van darrere . Si nosaltres actuéssim amb la intel·ligència de les oques, faríem tot el possible per superar les diferències, compartir una mateixa direcció i servir amb el millor de nosaltres mateixos.
Quan el líder de les oques es cansa, es passa a un dels llocs del darrere i un altre oca pren el seu lloc. Obtenim millors resultats si prenem torns fent els treballs mes difícils en lloc de permetre que el pes el portin uns pocs o un de sol. Els biòlegs han observat que les oques que van darrere produeixen un so propi d’ells per encoratjar els que van endavant a mantenir la velocitat. Una paraula d’ànim produeix grans beneficis. L’estímul motiva i reconforta. Quan una oca es posa malalta o cau ferida per un tret, altres dues oques se surten de la formació i la segueixen per ajudar-la i protegir-la. Es queden acompanyant-la fins que estigui novament en condicions de volar o fins que mori i, només llavors, les dues acompanyants tornen al seu esbart o s’uneixen a un altre grup. Si aprenem de les oques, som solidaris amb qui ens necessita i ens mantenim l’ un al costat de l’altre, recolzant-nos, aconseguirem més unió i efectivitat.
Vist com actuen les oques, segur que podem aprendre a treballar en equip a través d’elles, oi?
T’invito a veure aquest vídeo de youtube: www.youtube.com/watch?v=qaPLSHq_NWY
