A2M Antoni Mates Inteligencia-emocional

El Saber, el saber fer i el saber estar

Recordo, quan vaig començar a treballar com a Responsable de Recursos Humans d’empreses allà cap finals dels 80, que quan havíem de seleccionar a un/a professional per alguna funció de l’empresa ho feiem considerant els seus coneixements i habilitats (Aptituds). És a dir, si necessitàvem a un encarregat, per exemple, fèiem la selecció en funció dels seus coneixements en mecànica i les seves habilitats i experiència en aquesta àmbit. Aquest criteri de selecció s’ha mantingut durant molt de temps. El que importava eren EL SABER I EL SABER FER, que per altra banda són condicions imprescindibles per desenvolupar correctament una funció determinada. Aquest tipus de competències tenen a veure amb la INTELIGÈNCIA RACIONAL.

A principis dels 90, però, va sorgir amb força un altra teoria i es va començar a considerar en molts països (aquí va ser molt desprès) un altra tipus d’intel•ligència: LA INTEL•LIGÈNCIA EMOCIONAL (SABER SER I ESTAR), que consisteix en considerar, a més dels coneixements, altres factors importants en l’actuació de les persones tant en la seva vida professional com personal. Aquest tipus d’intel•ligència considera que els valors i les seves actituds derivades són molt importants en l’actuació de les persones. Aspectes com: Capacitats de comunicació, de compromís, d’orientació al client intern i extern, de treballar en equip, de liderar, d’humilitat, d’honestedat i ètica, de gestionar conflictes, de motivar, etc. són aspectes fonamentals per afrontar la vida amb garanties.

Al llarg del temps s’ha demostrat que aquestes competències emocionals són molt més importants que les racionals, de tal manera que: Els coneixements i les habilitats sumen, però les actituds multipliquen. (CONEIXEMENTS + HABILITATS) x VALORS I ACTITUDS = LA NOSTRA ACTUACIÓ.

Això no vol dir que les aptituds no siguin importants, és clar que si. Però s’ha demostrat avui dia que les empreses tenen molt en compte les actituds dels seus col•laboradors, ja que aquestes aporten més valor afegit que les aptituds. Una persona amb grans coneixements d’una professió no és suficient per garantir el seu rendiment ni compromís en l’empresa.
Així doncs, el repte que tenim avui dia les persones per guanyar-nos el futur i poder afrontar amb garanties situacions de dificultat com l’actual, és el desenvolupament de competències emocionals com les descrites anteriorment. Hi ha molta feina a fer en aquest àmbit i mentre més triguem en treballar aquests aspectes en nosaltres mateixos i en les nostres relacions amb els altres, més ens costarà, com a persones individuals i com a País, sortir de la difícil situació en la que ens trobem. Hi altres factors que intervenen sens dubte, però aquest és fonamental.
A més, millorar i desenvolupar la nostra intel•ligència emocional, ens farà ser MILLORS PERSONES,

MILLORAR LA RELACIÓ AMB ELS ALTRES i, em conseqüència, SER MÉS FELIÇOS.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *